Déu no és neutral

Hi ha qui creu que el cristianisme ha contribuït a fomentar en la societat una mentalitat conservadora, que afavoreix el manteniment de l’ordre establert i que és un obstacle per al progrés de la humanitat. Molts cops, els creients som vistos com a persones immobilistes, conservadores, fins i tot integristes, contraris (segons diuen), a les innovacions i als canvis, ja siguin socials, científics o de qualsevol altra mena. I algun cop tenen raó aquells que ens veuen així. Només cal recordar l’actitud de molts bisbes en els nefastos quaranta anys de nacionalcatolicisme o l’afinitat, només fa uns dies, d’alguns bisbes nord-americans amb el president d’aquell país, a la sala oval de la Casa Blanca. I tanmateix, el missatge del Regne conté una forta càrrega de canvi i de novetat. Així ho veiem en l’Evangeli que ha estat proclamat (Mt 25:14-30). Jesús elogia aquells dos homes que negocien el que els ha estat confiat (no ho posaren a un fons voltor) i pel contrari, blasma “l’administrador dolent i gandul”, que es limità a amagar el talent rebut.

A la llum de l’Evangeli d’avui, l’Església no pot restar immòbil, tancada en ella mateixa, com un ghetto, a la defensiva, amagant el que ha rebut, com l’administrador dolent i gandul, sinó que ha d’obrir nous camins i eixamplar nous horitzons. Necessitem una Església en sortida, lliure i alliberadora, peregrina, nòmada. I per a ser-ho realment, “a l’Església”, com deia diumenge passat mossèn Matabosch, encara “li falta gosadia i creativitat i estar més oberta als signes dels temps” (La Vanguardia, 8 de novembre de 2026).

L’Església, sempre (també davant un procés electoral), ha d’actuar d’una manera a-partidista, però no neutral, perquè com deia el bisbe Desmod Tutu, “si ets neutral en situacions d’injustícia, és que has escollit el bàndol opressor”. I per això, aquest bisbe sud-africà hi afegia encara: “El Jesús que jo adoro és un Jesús que va estar sempre al costat dels qui eren tractats amb injustícia i es posà en problemes degut precisament a això”. També el papa Francesc, a la ciutat italiana de Campobaso (5 de juliol de 2014), deia: “Déu no és neutral. Està de part de les persones més fràgils, discriminades i oprimides”

Avui l’Església no pot emparar-se en una falsa neutralitat, ni mirar cap a un altre costat, sinó que, amb valentia, ha de denunciar tants i tants despropòsits, injustícies i violacions dels Drets Humans. Així ho van fer fa un any els bisbes alemanys, que es van distanciar explícitament d’un partit d’extrema-dreta, que van descriure com a no elegible per a un cristià (Religión Digital, 1 de febrer de 2025). Els bisbes alemanys van dir que la participació en l’AfD era una actitud anticristiana i per això afirmaren que un cristià no podia votar aquest partit. I només fa uns dies, l’AC de Canàries demanava de no donar el nostre vot a aquelles organitzacions que criminalitzen els immigrants (Religion Digital, 12 de novembre de 2026).

L’Església de Jesús no pot ser una Església neutral i els cristians no podem tancar els ulls davant els problemes de la gent. Perquè si mirem cap a un altre costat, si som insensibles als problemes dels més desafavorits, l’Església acabarà convertint-se en “un reducte de l’extrema-dreta” (Rafael Narbona. RD 25 d’octubre de 2026).

L’Església ha de denunciar els discursos d’odi, que són anticristians, els discursos contra la nostra llengua, els discursos xenòfobs contra els immigrants, només perquè són pobres. Per això ha estat un goig la reflexió del bisbe de Sant Feliu de Llobregat, “Oïdes a les acampades”, on el nostre pastor denuncia la dificultat de moltes persones per accedir a un habitatge. “Alguna cosa no funciona”, diu el bisbe Xabier, “quan la casa és un negoci i un actiu financer i no una llar, o quan un menor migrant és vist abans com una amenaça, que com un infant” (Flama, 5 octubre del 2026).

L’Evangeli d’avui, germanes i germans, ens convida a caminar, a no romandre immòbils i tancats en nosaltres mateixos, a no amagar els talents rebuts, sinó a avançar sense por i a posar-nos en la pell dels qui sofreixen, a tenir una “fe oberta”, com ha dit Jordi López Camps, “en diàleg amb el món, que afronti els problemes que té la societat i no una fe epidèrmica ni un cristianisme merament sentimental” (El Punt-Avui, 7 de novembre de 2026). I és que l’Evangeli, ens demana acostar-nos als altres, com ens diu el bisbe Xabier Gómez, “i escoltar noms i històries, i convertir la compassió o la indignació, en polítiques justes”.

Tant de bo que en aquesta Jornada Mundial dels Pobres, i sota el guiatge del papa Lleó, la Doctrina Social de l’Església sigui la força transformadora que faci possible millorar la vida dels qui ens necessiten i aturar les desigualtats socials i el capitalisme salvatge, que fa els forts, cada vegada més forts i els pobres, cada vegada més pobres.