Poesías inéditas "TEMPS DE GRISOS/Tiempo de grises"

TEMPS DE GRISOS.

Quan esdevenim sèniors.

A LA PENOMBRA

Perdre el centre.

A la penombra de la vida,

envejo tot el que no és meu,

fills, amors, feines, riqueses,

des del meu misser cau de reu.

A la penombra de la vida,

 seixanta i res a dir,

en el passat cerco guarida,

res del present, cap més sospir.

A la penombra de la vida,

soc una més, soc una carn,

sense esperit, cosa,ferida,

malenconiosa, no hi ha far.

A la penombra de la vida,

com mai ha estat, sense cap fi,

dona soltera i malferida,

amarga roca, apagat brill.

A la penombra de la vida...

PARES

En el record...

Mans ardents,

llaurades pel temps,

expliquen històries de laments.

Rostres solcats de camins,

flors de treballats jardins,

d’esforç, d’amor, d'esprit.

Mons pares, vells.

M’acosto a ells,

A casa, als cellers...

em donen consells.

Ara més que mai,

sento un gran esglai

vinga... això rai!

Morir és un desmai!

Algun dia no estarem

Se’ns endurà el vent,

tot i que marxarem,

amb tu, sempre, viurem

Mare meva, pare meu,

no us vull perdre, per cap preu,

Ara és l’hora, ja son reus,

de la mort, us dic l’adeu.

Mans ardents,

llaurades pel temps,

expliquen històries

 de laments.

ENYORO

Quan ja no treballes...

Enyoro els temps d’aquell matí,

en què a l’albada obria els ulls,

plena d’amor, de por i desig

per la sortida a esdevenir.

Enyoro els nens, els plans, els jocs,

de la canalla, brillantor,

un dia nou, nova excursió,

d’aprenentatges i amargors.

Enyoro els temps d’aquells matins,

en què jo, arrel dels aprenents,

els explicava amb zel ardent,

el què i el com tot i amatent.

Enyoro, encara, temps passats,

preparar amb ànsia, un dia nou,

sortida al món, fer un nou jorn,

per descobrir-ne tot un món.

Enyoro classes, crits i errors,

d’adolescents que parlen fort,

de vida plena de migtemps,

que ha esdevingut temps de tardor.

Enyoro…

AMB LA POR AL COS

Vulnerables

La vida és difícil,

penjats d’un fil

El dia te’l jugues

als daus o al bridge.

L’ànima somorta,

amb la por al cos,

el dia amb revolta,

com lladruc de gos.

La vida és difícil

difícil la fem,

el toc de trompetes

anuncien el cel.

La vida és difícil

qui se’n sortirà?

Aquell que és més feble?

aquell tirarà.

Pouades d’ajuda,

pouades d’amor,

el feble els estima,

vet aquí el seu plor.

La vida és difícil,

i ho és per a tots,

qui peix i pastura,

dona fruit a brots.

La vida és difícil,

i deixa-ho anar!

Tu fes el que puguis

i tot fruirà.

PREGO AL CRIST…

Ens queda la Paraula

Prego al Crist,

dia trist,

nens han mort,

sense conhort.

Prego al Crist,

Pasqua en risc,

la dissort,

trenca el cor.

Prego al Crist,

tu els has vist,

fer el cor fort,

no han tingut sort.

Prego al Crist,

cors partits,

Palestina ha mort,

on està el suport?

Prego al Crist,

MAR ENDINS, TROBARIA CONSOL

Desig de mort per por a la decrepitud.

Mar endins, trobaria consol

en moments difícils de plor i de dol

Mar endins, trobaria consol

adeu estimada, m’ajuda l’alcohol

Mar endins, trobaria consol

m’acompanya la lluna, amoroseix el bressol

Mar endins, trobaria consol

bressol de pau, la mare es dol

Mar endins, trobaria consol,

mare terra, ferit el gresol.

Mar endins, trobaria consol

La mort m’espera, m’endinso sol.

BARANES ENCESES

La veïna del 3r 2a

Baranes enceses d’un roig resplendent.

Geranis aclamen el sol del matí.

Baranes enceses, el xiquet jugant,

la mare que crida: “Encara cauràs”

Baranes enceses i, al voltant estén,

la dona, la roba gairebé a ponent.

No s'eixuga dona! No s'eixugarà!

De nit no la poses, ves! Al matinar.

De matí no penjo, no estendré pas res,

M’alço a les matines per al treball fer,

A fàbrica amb metro, tres hores de res,

Per arribar i moldre els pollastres freds.

Baranes enceses d’un roig resplendent.

Torna ella a casa, cansada de fer,

I a la matinada de nou al carrer.

Quina vida, xica! Quina vida és.

Baranes enceses d’un roig resplendent.